Ens preguntem a què jugaven els nostres avis i àvies. De ben segur que no són els jocs a que ara juguen els nostres fills; però hi ha alguna similitud?, n’hi ha algun que encara està vigent avui en dia.
Coneguem, en el següent audiovisual, a què jugaven els nostres padrins i padrines a la seva infantesa.
Sens dubte la religió va marcar de forma notòria bona part del segle XX. La imposició del nacional catolicisme, després de la Guerra Civil, i l’hegemonia que tenia l’Església Catòlica en tots els aspectes de la vida pública i fins i tot privada, van ser trets característics de la vida en tots els pobles de la comarca.
Poder escoltar com va influenciar la pràctica de les diferents expressions de la religió catòlica en la vida quotidiana, quins eren els costums, els rituals, els cultes, com es desenvolupaven a Mollerussa, de ben segur que ens ajudaran a entendre millor el canvi sofert i la redefinició del paper que la religió tenia i té ara.
També podem escoltar algunes anècdotes al voltant d’aquesta temàtica.
L’evolució del món de la dona durant el segle XX ha estat un dels elements vitals per a la transformació de la nostra societat. Mollerussa, un poble que basava la seva activitat en l’àmbit de l’agricultura, va anar evolucionant de forma progressiva i la seva gent també ho va fer. El paper de la dona va ser del tot determinant, la incorporació d’aquesta al món laboral i la voluntat d’assolir més drets socials, varen esdevenir fets rellevants per poder assolir el canvi que avui tenim.
Aquí, en els següents audiovisuals, podem veure reflectits diferents elements i costums que, durant el segle passat, és varen viure a Mollerussa.
El desenvolupament de Mollerussa l’hem de vincular a l’evolució de l’agricultura. L’arribada de l’aigua a les terres del Pla d’Urgell va significar un canvi radical per la seva gent i per a Mollerussa.
El fet d’acollir la seu administrativa del Canal d’Urgell i les dues estacions de tren, la del Trenquet i la del Nord, per a poder transportar, fins a de Barcelona, els productes agrícoles que es conreaven en aquesta zona de la plana, va suposar i provocar una evolució permanent de la indústria i el comerç a Mollerussa, permetent així, des de l’agricultura, arribar a la ciutat i capital que ara és.
Una de les persones que més en sap i que millor ens pot explicar quina ha estat l’evolució que ha sofert l’agricultura i el món de la pagesia durant el segle XX, és el Sr. Gaspar Pinent, coneixedor i actor de primera mà d’aquesta evolució.
Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, situat a l’actual Avinguda de la Generalitat (antic carrer Wilson i més tard Avenida del Generalisimo) davant la plaça de l’estació del ferrocarril. Casa construïda l’any 1821 i propietat del pare del terratinent Joan Gabernet, passaria a mans d’una companyia de Barcelona i, finalment, l’adquiriria Antonio Simó.
Malauradament aquesta casa emblemàtica ja no podrem veure a la ciutat però si que ens en podem assabentar de les seves característiques i particularitats mitjançant el relat que el Sr. Josep Ma Tamarit ens fa el el següent audiovisual.
Per saber-ne més: Villa Mercedes
L’evolució de l’ensenyament a Mollerussa ha estat notori al llarg del temps. Des de primers del segle XX diferents institucions, religioses o no, ha impartit i s’han dedicar a ensenyar als nens i nenes de la nostra ciutat.
Les experiències viscudes, junt amb la transformació de les escoles implantades a Mollerussa, la separació nens i nenes, el professorat, el llibre que durava tot els curs, l’uniforme … són alguns dels elements presents en el relat que tot seguit podem visualitzar i que ens dona una visió del que era i suposava anar a escola.
Des de mitjans del segle XX, a Mollerussa se celebra anualment el Concurs Nacional de Vestits de Paper. Aquest concurs, que a l’inici també va incorporar la secció de pentinats, ha esdevingut l’esdeveniment cultural de més rellevància de la ciutat.
El teatre de l’Amistat és on va iniciar-se el certamen i el lloc que de forma continuada s’ha estat realitzant aquest concurs. Conèixer detalls de la seva creació és el relat que tot seguit un convidem a visionar.
Les restes de l’església vella no foren definitivament enrunades fins a l’any 1957, per bé que les obres de l’església nova s’havien iniciat l’any 1949 i s’inaugurà l’any 1952. L’empresari de l’obra fou Rossend Vilaró Borrell i el cost final de l’obra fou d’uns 2 milions de pessetes.
L’any 1952 es celebra l’acte inaugural de benedicció del nou temple parroquial oficiat pel nunci apostòlic de Sa Santedat a Espanya i dels bisbes de Solsona, Lleida i Segorb. En audiovisual següent s’explica algunes curiositats d’aquesta inauguració.
Les obres també varen tenir alguna anècdota d’interès pel que fa al seu finançament. Ens ho explica el SR. Manuel Roure.
Per saber-ne més: Església de Sant Jaume
Situem el naixement de la Fira el 10 de març de 1872 en resposta a una comissió de veïns que sol·licitaven la celebració d’un mercat setmanal i dues fires anuals, per tal d’aportar beneficis a la població i la comoditat per als pobles veins.
Es va acordar que el mercat setmanal seria el dimecres, – actualment encara és fa aquest dia – i dues fires anuals situades al març i a l’agost inicialment. Així doncs, fou l’any 1873 que es celebrà la primera fira de Sant Josep, i va fer-ho amb bestiar de llaurar.
La Fira de Sant Josep ha estat potser l’esdeveniment més importants realitzat a la ciutat, i es de oportú, recordar el que ha suposat pels habitants de Mollerussa.
Per saber.ne més: Fira de Sant Josep
A l’any 1953 va ensorrar-se parcialment la casa de Cal Perico. Malgrat els danys soferts en l’habitatge, no va haver-se de lamentar cap desgràcia personal.
Persones Grans amb Grans Histories 
