El creixement de Mollerussa. La indústria i el comerç

L’evolució de Mollerussa l’hem de vincular bàsicament al desenvolupament de l’agricultura i també, tot i que amb menys pes, a la ramaderia. La indústria, que avui en dia té un paper fonamental a la nostra ciutat, va anar consolidant-se mica en mica al voltant de l’agricultura i la ramaderia.

Els factors de creixement, la industria i el comerç

Algunes industries, que ara ja han desaparegut, varen tenir força rellevància a la ciutat desprès de la guerra, fins i tota varem donar pas a establiments comercials. Quins ha estat els factors que han influït en el ràpid creixement de la nostra ciutat?.

Podem conèixer més detalls de la mà del Sr. Manuel Roure.

La indústria i el Comerç

El creixement de Mollerussa

Un dels exponents més destacats de la indústria a Mollerussa és la Granja Castelló de la llet. El Sr. Emili Masip, que va treballar-hi des dels seus inicis, ens explica com varen ser els inicis i el desenvolupament d’aquesta industria arrelada, des del primer dia, a la nostra ciutat.

La Granja Castelló

La granja Castelló

 

La sala de l’Amistat

Aquesta sala sens dubte ha estat un dels elements més rellevants de l’edifici de l’Amistat actual. Anomenada de diferents formes (sala de ball, de cinema, de teatre…) tot i podríem dir que el nom més utilitzat va ser el de Sala Teatre, en aquesta s’hi han representat multitud d’esdeveniments culturals; fins hi tot el fet d’estar permanentment ocupada va propiciar que s’hagués de construir, en un moment determinat, una sala addicional pel ball a més de la pista d’estiu.

Coneguem-ne més detalls en aquest audiovisual.

La sala Teatre

 

L’elenc artístic i altres curiositats

A Mollerussa va haver-hi una gran representació d’obres teatrals a càrrec de l’elenc artístic local, que va esdevenir un moviment cultural de gran nivell. Sarsueles, obres de teatre clàssic, vodevils, els pastorets, etc, han estat esdeveniments que formaren part d’una activitat cultural força atapeïda de la ciutat durant la primera meitat del segle XX a la nostra ciutat.

Alguns dels seus protagonistes ens expliquen anècdotes i fragments al voltant d’aquestes i altres manifestacions artístiques.

¡Elenc artístic

La Religió

Sens dubte la religió va marcar de forma notòria bona part del segle XX. La imposició del nacional catolicisme, després de la Guerra Civil, i l’hegemonia que tenia l’Església Catòlica en tots els aspectes de la vida pública i fins i tot privada, van ser trets característics de la vida en tots els pobles de la comarca.

Poder escoltar com va influenciar la pràctica de les diferents expressions de la religió catòlica en la vida quotidiana, quins eren els costums, els rituals, els cultes, com es desenvolupaven a Mollerussa, de ben segur que ens ajudaran a entendre millor el canvi sofert i la redefinició del paper que la religió tenia i té ara.

També podem escoltar algunes anècdotes al voltant d’aquesta temàtica.

La religió

L’evolució del paper de la dona

L’evolució del món de la dona durant el segle XX ha estat un dels elements vitals per a la transformació de la nostra societat. Mollerussa, un poble que basava la seva activitat en l’àmbit de l’agricultura, va anar evolucionant de forma progressiva i la seva gent també ho va fer. El paper de la dona va ser del tot determinant, la incorporació d’aquesta al món laboral i la voluntat d’assolir més drets socials, varen esdevenir fets rellevants per poder assolir el canvi que avui tenim.

Aquí, en els següents audiovisuals, podem veure reflectits diferents elements i costums que, durant el segle passat, és varen viure a Mollerussa.

  • El món de la dona

El món de la dona

  • El dot i el ball

El dot

L’agricultura a Mollerussa

El desenvolupament de Mollerussa l’hem de vincular a l’evolució de l’agricultura. L’arribada de l’aigua a les terres del Pla d’Urgell va significar un canvi radical per la seva gent i per a Mollerussa.

El fet d’acollir la seu administrativa del Canal d’Urgell i les dues estacions de tren, la del Trenquet i la del Nord, per a poder transportar, fins a de Barcelona, els productes agrícoles que es conreaven en aquesta zona de la plana, va suposar i provocar una evolució permanent de la indústria i el comerç a Mollerussa, permetent així, des de l’agricultura, arribar a la ciutat i capital que ara és.

Una de les persones que més en sap i que millor ens pot explicar quina ha estat l’evolució que ha sofert l’agricultura i el món de la pagesia durant el segle XX, és el Sr. Gaspar Pinent, coneixedor i actor de primera mà d’aquesta evolució.

L'agricultura

Villa Mercedes

Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, situat a l’actual Avinguda de la Generalitat (antic carrer Wilson i més tard Avenida del Generalisimo) davant  la plaça de l’estació del ferrocarril. Casa construïda l’any 1821 i propietat del pare del terratinent Joan Gabernet, passaria a mans d’una companyia de Barcelona i, finalment, l’adquiriria Antonio Simó.

Malauradament aquesta casa emblemàtica ja no podrem veure a la ciutat però si que ens en podem assabentar de les seves característiques i particularitats mitjançant el relat que el Sr. Josep Ma Tamarit ens fa el el següent audiovisual.

Villa Mercedes

Per saber-ne més: Villa Mercedes 

L’ensenyament a Mollerussa

L’evolució de l’ensenyament a Mollerussa ha estat notori al llarg del temps. Des de primers del segle XX  diferents institucions, religioses o no, ha impartit i s’han dedicar a ensenyar als nens i nenes de la nostra ciutat.

Les experiències viscudes, junt amb la transformació de les escoles implantades a Mollerussa, la separació nens i nenes, el professorat, el llibre que durava tot els curs, l’uniforme … són alguns dels elements presents en el relat que tot seguit podem visualitzar i que ens dona una visió del que era i suposava anar a escola.

L'ensenyament

El Concurs de Vestits de Paper

Des de mitjans del segle XX, a Mollerussa se celebra anualment el Concurs Nacional de Vestits de Paper. Aquest concurs, que a l’inici també va incorporar la secció de pentinats, ha esdevingut l’esdeveniment cultural de més rellevància de la ciutat.

El teatre de l’Amistat és on va iniciar-se el certamen i el lloc que de forma continuada s’ha estat realitzant aquest concurs. Conèixer detalls de la seva creació és el relat que tot seguit un convidem a visionar.

  • Concurs de Vestits de Paper. Mª Dolors Planelles.

Vestits de paper

Església de Sant Jaume

Les restes de l’església vella no foren definitivament enrunades fins a l’any 1957, per bé que les obres de l’església nova s’havien iniciat l’any 1949 i s’inaugurà l’any 1952. L’empresari de l’obra fou Rossend Vilaró Borrell i el cost final de l’obra fou d’uns 2 milions de pessetes.

 

L’any 1952 es celebra l’acte inaugural de benedicció del nou temple parroquial oficiat pel nunci apostòlic de Sa Santedat a Espanya i dels bisbes de Solsona, Lleida i Segorb. En audiovisual següent s’explica algunes curiositats d’aquesta inauguració.

  • Església de Sant Jaume. Inauguració (Sr. Josep Mª Tamarit)

Església de Sant Jaume

Les obres també varen tenir alguna anècdota d’interès pel que fa al seu finançament. Ens ho explica el SR. Manuel Roure.

  • Església de Sant Jaume. Construcció (Sr. Manuel Roure)

Les obres de la nova esglèsia

Per saber-ne més: Església de Sant Jaume