A més dels jocs tradicionals, alguns de nous s’havien d’inventar; les pel·lícules eren, usualment, una magnífica font d’inspiració.
Coneguem de primera mà del Sr. Roure, quina relació varen tenir les vagonetes de la Casa Canal i la nova església de Mollerussa.
Ens preguntem a què jugaven els nostres avis i àvies. De ben segur que no són els jocs a que ara juguen els nostres fills; però hi ha alguna similitud?, n’hi ha algun que encara està vigent avui en dia.
Coneguem, en el següent audiovisual, a què jugaven els nostres padrins i padrines a la seva infantesa.
Mollerussa, la capital del Pla d’Urgell, es va anar construint de mica en mica amb la contribució de moltes persones anònimes que, amb el seu treball diari i de forma desinteressada, varen contribuir, sense fer soroll, a que aquest poble passes a ciutat i assolís la importància i el paper de capitalitat que ara té.
El Sr. Gaspar Pinent ens explica algunes de les funcions que va desenvolupar a la nostra ciutat.
Mollerussa i les seves persones
Al llarg del temps les unitats que hem anat utilitzant per a mesurar el pes , el volum, la longitud i superfície, han variat força. Amb l’entrada i consolidació del sistema mètric decimal algunes de les unitats que feien anar els nostres avis ja han desaparegut de l´’us quotidià a l’hora de mesurar.
El Sr. Emili Masip ens fa una explicació i ens descriu les equivalències de les unitats que avui en dia quasi ja no utilitzem.
La gran nevada del 23 de febrer de 1944 va cobrir tota la plana. La neu va arribar a un metre i mig d’alçada. El pes de la neu va fer caure teulades i coberts arreu.
La vida a Mollerussa i tota la comarca es va paralitzar de cop i la recuperació de la mateixa va ser lenta i progressiva. Els trens van estar parats durant tres dies i les carreteres durant una setmana.
Aquesta data passarà a la història com un dels esdeveniments naturals més dramàtics del segle XX a les comarques lleidatanes..
El Sr. Emili Masip, testimoni de la mateixa ens explica els detalls d’aquesta gran nevada.
La nevada del 1944
L’evolució de Mollerussa l’hem de vincular bàsicament al desenvolupament de l’agricultura i també, tot i que amb menys pes, a la ramaderia. La indústria, que avui en dia té un paper fonamental a la nostra ciutat, va anar consolidant-se mica en mica al voltant de l’agricultura i la ramaderia.
Algunes industries, que ara ja han desaparegut, varen tenir força rellevància a la ciutat desprès de la guerra, fins i tota varem donar pas a establiments comercials. Quins ha estat els factors que han influït en el ràpid creixement de la nostra ciutat?.
Podem conèixer més detalls de la mà del Sr. Manuel Roure.
Un dels exponents més destacats de la indústria a Mollerussa és la Granja Castelló de la llet. El Sr. Emili Masip, que va treballar-hi des dels seus inicis, ens explica com varen ser els inicis i el desenvolupament d’aquesta industria arrelada, des del primer dia, a la nostra ciutat.
La Granja Castelló
A Mollerussa va haver-hi una gran representació d’obres teatrals a càrrec de l’elenc artístic local, que va esdevenir un moviment cultural de gran nivell. Sarsueles, obres de teatre clàssic, vodevils, els pastorets, etc, han estat esdeveniments que formaren part d’una activitat cultural força atapeïda de la ciutat durant la primera meitat del segle XX a la nostra ciutat.
Alguns dels seus protagonistes ens expliquen anècdotes i fragments al voltant d’aquestes i altres manifestacions artístiques.
Sens dubte la religió va marcar de forma notòria bona part del segle XX. La imposició del nacional catolicisme, després de la Guerra Civil, i l’hegemonia que tenia l’Església Catòlica en tots els aspectes de la vida pública i fins i tot privada, van ser trets característics de la vida en tots els pobles de la comarca.
Poder escoltar com va influenciar la pràctica de les diferents expressions de la religió catòlica en la vida quotidiana, quins eren els costums, els rituals, els cultes, com es desenvolupaven a Mollerussa, de ben segur que ens ajudaran a entendre millor el canvi sofert i la redefinició del paper que la religió tenia i té ara.
També podem escoltar algunes anècdotes al voltant d’aquesta temàtica.
L’evolució del món de la dona durant el segle XX ha estat un dels elements vitals per a la transformació de la nostra societat. Mollerussa, un poble que basava la seva activitat en l’àmbit de l’agricultura, va anar evolucionant de forma progressiva i la seva gent també ho va fer. El paper de la dona va ser del tot determinant, la incorporació d’aquesta al món laboral i la voluntat d’assolir més drets socials, varen esdevenir fets rellevants per poder assolir el canvi que avui tenim.
Aquí, en els següents audiovisuals, podem veure reflectits diferents elements i costums que, durant el segle passat, és varen viure a Mollerussa.
El desenvolupament de Mollerussa l’hem de vincular a l’evolució de l’agricultura. L’arribada de l’aigua a les terres del Pla d’Urgell va significar un canvi radical per la seva gent i per a Mollerussa.
El fet d’acollir la seu administrativa del Canal d’Urgell i les dues estacions de tren, la del Trenquet i la del Nord, per a poder transportar, fins a de Barcelona, els productes agrícoles que es conreaven en aquesta zona de la plana, va suposar i provocar una evolució permanent de la indústria i el comerç a Mollerussa, permetent així, des de l’agricultura, arribar a la ciutat i capital que ara és.
Una de les persones que més en sap i que millor ens pot explicar quina ha estat l’evolució que ha sofert l’agricultura i el món de la pagesia durant el segle XX, és el Sr. Gaspar Pinent, coneixedor i actor de primera mà d’aquesta evolució.
Persones Grans amb Grans Histories 
