Coneguem la història i les conseqüències que pel Sr. Jaume Fontova va suposar la construcció del motor naval més gran mai fabricat. Ell hi va participar quan va treballar a les dependències que l’empresa “Comercial Marítima y Terrestre” tenia al barri de Sant Andreu de Barcelona.
Aquest motor dièsel de 10.700 CV, va ser considerat una obra mestra de l’època.
A més dels jocs tradicionals, alguns de nous s’havien d’inventar; les pel·lícules eren, usualment, una magnífica font d’inspiració.
Coneguem de primera mà del Sr. Roure, quina relació varen tenir les vagonetes de la Casa Canal i la nova església de Mollerussa.
Ens preguntem a què jugaven els nostres avis i àvies. De ben segur que no són els jocs a que ara juguen els nostres fills; però hi ha alguna similitud?, n’hi ha algun que encara està vigent avui en dia.
Coneguem, en el següent audiovisual, a què jugaven els nostres padrins i padrines a la seva infantesa.
Mollerussa, la capital del Pla d’Urgell, es va anar construint de mica en mica amb la contribució de moltes persones anònimes que, amb el seu treball diari i de forma desinteressada, varen contribuir, sense fer soroll, a que aquest poble passes a ciutat i assolís la importància i el paper de capitalitat que ara té.
El Sr. Gaspar Pinent ens explica algunes de les funcions que va desenvolupar a la nostra ciutat.
Mollerussa i les seves persones
Al llarg del temps les unitats que hem anat utilitzant per a mesurar el pes , el volum, la longitud i superfície, han variat força. Amb l’entrada i consolidació del sistema mètric decimal algunes de les unitats que feien anar els nostres avis ja han desaparegut de l´’us quotidià a l’hora de mesurar.
El Sr. Emili Masip ens fa una explicació i ens descriu les equivalències de les unitats que avui en dia quasi ja no utilitzem.
Aquesta sala sens dubte ha estat un dels elements més rellevants de l’edifici de l’Amistat actual. Anomenada de diferents formes (sala de ball, de cinema, de teatre…) tot i podríem dir que el nom més utilitzat va ser el de Sala Teatre, en aquesta s’hi han representat multitud d’esdeveniments culturals; fins hi tot el fet d’estar permanentment ocupada va propiciar que s’hagués de construir, en un moment determinat, una sala addicional pel ball a més de la pista d’estiu.
Coneguem-ne més detalls en aquest audiovisual.
A Mollerussa va haver-hi una gran representació d’obres teatrals a càrrec de l’elenc artístic local, que va esdevenir un moviment cultural de gran nivell. Sarsueles, obres de teatre clàssic, vodevils, els pastorets, etc, han estat esdeveniments que formaren part d’una activitat cultural força atapeïda de la ciutat durant la primera meitat del segle XX a la nostra ciutat.
Alguns dels seus protagonistes ens expliquen anècdotes i fragments al voltant d’aquestes i altres manifestacions artístiques.
L’evolució del món de la dona durant el segle XX ha estat un dels elements vitals per a la transformació de la nostra societat. Mollerussa, un poble que basava la seva activitat en l’àmbit de l’agricultura, va anar evolucionant de forma progressiva i la seva gent també ho va fer. El paper de la dona va ser del tot determinant, la incorporació d’aquesta al món laboral i la voluntat d’assolir més drets socials, varen esdevenir fets rellevants per poder assolir el canvi que avui tenim.
Aquí, en els següents audiovisuals, podem veure reflectits diferents elements i costums que, durant el segle passat, és varen viure a Mollerussa.
Des de mitjans del segle XX, a Mollerussa se celebra anualment el Concurs Nacional de Vestits de Paper. Aquest concurs, que a l’inici també va incorporar la secció de pentinats, ha esdevingut l’esdeveniment cultural de més rellevància de la ciutat.
El teatre de l’Amistat és on va iniciar-se el certamen i el lloc que de forma continuada s’ha estat realitzant aquest concurs. Conèixer detalls de la seva creació és el relat que tot seguit un convidem a visionar.
El Sr. Manel Miquel va escriure la poesia Flors d’Urgell que va dedicar a la colla sardanista Flors d’Urgell, on la majoria dels dansaires eren de Mollerussa. La colla va esdevenir durant postguerra una entitat cultural de gran ressò a la nostra ciutat.
Persones Grans amb Grans Histories 
